Ho dic per aquest motiu, aquest any passat la menta que hi havia plantà al meu bancal va desapareixer. Es veu que a algú li va fer goig i com està prou accessible, i no tenia nom, la va agarrar i es va fer algún mojito que altre. Be pues. Enguany estava confiat en tornar a plantar-ne un altra planta, pero en un lloc un poc mes amagat, i de pura casualitat, arrancant unes males herbes que tenia rodejant als rosers, mira!!! al lloc que estava la menta l'any passat hi estaven eixint un nombre prou nombrós de plantetes de menta.
Jo patint per veure on trobava un altra menta, i ella a soles, ahi està.
La naturalesa es sàvia, i no es un tòpic, a la vista està. La necessitat de sobreviure ha fet que la llaor estiguera a terra per quan fora el seu moment tornar a viure.
De vegades com menys cas fas en aquestes coses mes et sorprens.
Un altra imatge que es molt bonica en la primavera es la floració dels arbres. Aquesta es d'un ciruelero que impresiona al veure el contrast del blanc amb el verd dels altres arbres.
I mentres....
Elles a la seua, ara toca treballar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada