Per molt que li pegue voltes, no ho entenc.
Antes, no fa massa temps, fa només uns deu, quinze o vint anys enrere, la gent s'alçava per el matí i s'hen anava a treballar amb la certeça de que al arribar el divendres, per la vesprada, arribaria l'hora de cobrar.També hi havia d'altres que cobraven als quinze dies, o també que els que ho feien al mes, pero tots ells.....cobraven.
Pues bé, ara no. I no es perque es treballe menys, tot lo contrari. Ara es treballa igual, pero a un preu mes barat, i si no, al teu lloc un altre.
Eixa es la "gràcia" de la feina de avui en dia.
Avui en dia t'alçes per el matí pensant en els dies que et queden per a que te s'acabe la feina, després amb els dies que et queden per a cobrar el que et deuen de fa 2 mesos enrere, o 3 o....
I que es el mes "trist", per posar-li un adjetiu?. El mes trist es que el que et lloga et diu que et pagarà als 60 dies, pero si després no et paga quan passen els 60 dies, encara vol que tu el comprengues, si, que tu el comprengues a ell, i a tu que et donen pel cul, no?
A tú qui et compren?. Et compren el banc quan et cobra la mensualitat del prestec?. Et compren Iberdrola, et compren l'empresa d'aigues potables?, et compren la Seguritat Social en el seu autonomo?.
Pues no, hi ho trobe molt bé, i m'explique. Jo pague el que puc pagar, i si no tinc prou diners per a tindre altres coses no les tinc. I aixó es perque m'han ensenyat a tindre el que puc pagar, i a ser honrat i no deure rés a ningú. I així es com vullc ser tota la meua vida. No vullc viure per damunt de les meues posibilitats, pero la meua feina si que vullc que me la paguen.
I em faig negre quan m'enganyen i em diuen que els comprenga, mentre ells es riuen i no es priven de rés.
Pues bé, a mi no em fa ni miqueta de risa. Jo no vullc res mes que lo que em pertany, i no m'agrada fer de banc de ningú ni que es burlen de mi.
Jo vinc d'una època de gent honrà, gent que et pagava la teva feina quant l'acabaves, gent que volia una feina ben feta, no una feina barata.
Jo vinc d'una època en la que tenies "gust" de treballar i fer la teva feina ben feta.
Jo crec que no demane tant. Només m'agradaria una cosa. M'agradaria que el que no compleix la seua paraula fora castigat, pero... castigat per qui? Dalt d'eixe hi ha un amic que te per dalt un amic, que te per dalt un amic..etc etc, que no farà rés per el que està baix , el treballador, perque per molt que vullga, el que està baix de tots te sempre les de perdre.
No es just.
Estém masacrant-mos, i com diu el refrany: "El mon es un cordell....", pero el cordell està trentcant-se i aço no ho salva ni cristo.
Tenim el que ens mereixem, fartons-bruts.
Antes, no fa massa temps, fa només uns deu, quinze o vint anys enrere, la gent s'alçava per el matí i s'hen anava a treballar amb la certeça de que al arribar el divendres, per la vesprada, arribaria l'hora de cobrar.També hi havia d'altres que cobraven als quinze dies, o també que els que ho feien al mes, pero tots ells.....cobraven.
Pues bé, ara no. I no es perque es treballe menys, tot lo contrari. Ara es treballa igual, pero a un preu mes barat, i si no, al teu lloc un altre.
Eixa es la "gràcia" de la feina de avui en dia.
Avui en dia t'alçes per el matí pensant en els dies que et queden per a que te s'acabe la feina, després amb els dies que et queden per a cobrar el que et deuen de fa 2 mesos enrere, o 3 o....
I que es el mes "trist", per posar-li un adjetiu?. El mes trist es que el que et lloga et diu que et pagarà als 60 dies, pero si després no et paga quan passen els 60 dies, encara vol que tu el comprengues, si, que tu el comprengues a ell, i a tu que et donen pel cul, no?
A tú qui et compren?. Et compren el banc quan et cobra la mensualitat del prestec?. Et compren Iberdrola, et compren l'empresa d'aigues potables?, et compren la Seguritat Social en el seu autonomo?.
Pues no, hi ho trobe molt bé, i m'explique. Jo pague el que puc pagar, i si no tinc prou diners per a tindre altres coses no les tinc. I aixó es perque m'han ensenyat a tindre el que puc pagar, i a ser honrat i no deure rés a ningú. I així es com vullc ser tota la meua vida. No vullc viure per damunt de les meues posibilitats, pero la meua feina si que vullc que me la paguen.
I em faig negre quan m'enganyen i em diuen que els comprenga, mentre ells es riuen i no es priven de rés.
Pues bé, a mi no em fa ni miqueta de risa. Jo no vullc res mes que lo que em pertany, i no m'agrada fer de banc de ningú ni que es burlen de mi.
Jo vinc d'una època de gent honrà, gent que et pagava la teva feina quant l'acabaves, gent que volia una feina ben feta, no una feina barata.
Jo vinc d'una època en la que tenies "gust" de treballar i fer la teva feina ben feta.
Jo crec que no demane tant. Només m'agradaria una cosa. M'agradaria que el que no compleix la seua paraula fora castigat, pero... castigat per qui? Dalt d'eixe hi ha un amic que te per dalt un amic, que te per dalt un amic..etc etc, que no farà rés per el que està baix , el treballador, perque per molt que vullga, el que està baix de tots te sempre les de perdre.
No es just.
Estém masacrant-mos, i com diu el refrany: "El mon es un cordell....", pero el cordell està trentcant-se i aço no ho salva ni cristo.
Tenim el que ens mereixem, fartons-bruts.
Absolutament d'acord, pero fa falta afegir que no domes el treballador está patint esta situació, algún empresari també, i ho dic amb coneiximent de causa i amb la tranquilitat de que els meus treballadors están al corrent de tot pero no els meus proveïdors, i pesa molt. El treballador en la seva casa es un empresari com qualsevol altre, i si no cobra no pot pagar encara que siga consecuent i tinga lo que pot tindre. Jo m'apunte al castic per llei del no complidor i a la no explotació unilateral del sistema cap als autónoms i microempreses. Un abraç molt fort Viçent i molt de anim, a seguir lluitant!!!
ResponEliminaMoltes gràcies. Se que hi ha empresari que també està pasant-ho malament, hi se que posiblement la càrrega siga mes mala d'aguantar que la del menut treballador. Pero el que trobe inaguantable es que es fagen oides sordes a la situació de inpagaments tant per a uns com per als altres, ja que trobe que tots formem part d'una cadena que no es pot trencar, i d'aquesta manera la cadena no pot funcionar, i lo únic que fa por es que es trenque. No se si m'explique. Gràcies de nou.
ResponElimina