Rabinaes

Vaig a dir-vos una cosa que avui he observat fent feina. Ja fa dies que vaig veient-ho pero lo de avui ha sigut un poc excesiu per lo menys per a mi.

Ja fa temps que treballe i com no, poc a poc he anant comprant-me ferraments per a poder fer la meua feina millor. En la construcció molts ferraments poden durar , si els tractes en una mica de cura, molt de temps. 

Per aixó, un llagó, un bidó de plastic, una manguera, allargaderes de fil de llum, etc. Tots aquestos objectes no son massa cars i son practicament imprescindibles per a poder treballar, o......no.

Pues bé, treballant com estic ara en una finca, amb mi hi han treballant molta mes gent, que de veurel's tots els dies acabes coneixent-los un poc. Clar, en una finca hi ha especialistes de tots els rams, llumeros, fontaneros, obrers, etc. Vaig a contar-vos unes quantes anecdotes de estos darrers dies a l'obra.

Per exemple, el bidó que jo tinc te el meu nom posat amb esprai. Pues bé, un dia estant treballant va arribar l'hora d'esmorzar i com no, alli que vaig anar. Quina seria la meua sorpresa que al tornar d'esmorzar el bidó ja no estava i l'aigua havia parat a terra. Buscant i buscant vaig i el trobe a un altre piso on estava el escaioliste, que amb cara de sorpresa em digué: "Ah, es teu?, jo em pensava que no estaves i l'he agarrat perque estava parat". 

Ale pues, el escaioliste no tenia ni un miserable bidó per a treballar.

Per no parlar dels meus poals, que cada vegada que no els trobava era ell el qui els tenia, i ho dic en serio.

Un altre exemple, els "obrers". Quatre xicons d'un pais extranger, que per cert, es queden a dormir dins de l'obra. Pues bé, aquestes persones l'altre dia em van demanar la pala i el llagó, per començar a fer una paret de blocs, i com no al tindre a l'obra dos bidons, un meu i l'altre del meu company, em van preguntar si podien agarrar-ne un per a poder omplir-lo de aigua. Com tenia que dir-los que no.

Pero bé, avui ha sigut un poc raro el que he vist. Al carrer estan fent una zanja per als tubos de la llum, i després la tapen en formigó. A lo que he vist un treballador que estava apretant el formigó amb un raspall de granar el pis, girat al revés. Si, un raspall, ni un llagó ni rés, un raspall.

Es per açó per el que dic tot açó, valga la redundançia. Se que no hi han diners, pero , ni per comprar ferraments?. 

M'ha donat l'impresió de estar vivint en un pais tercermundiste, i açó no m'havia pasat mai.  

La gent dormint dins l'obra. Sense ferraments i a saber a molt l'hora.

I els pisos a X mils d'euros.

Les empreses constructores per ser lo que conec, encara que trobe que tot seguix el mateix procediment, ja no volen que fages la feina ben feta, només volen que la fages "decent", pero que cobres barat.

Treballar bé no, treballar barat. Mentres ells no paren d'exigir que t'afanyes que el plaç s'acaba i els pissos tenen que estar acabats. I tú cansat com una burra perque el jornal es una merda, i gràcies.

Per no dir-li que vols cobrar com deu mana no en els dixosos "Pagarés" a 60, 90 o 120 dies, que en un poc de sort podràs cobrar. I si no, ja t'apanyaràs.

Per açó entre altres coses es per lo que m'agarren rabinaes quasi tots els dies.

Com diu un gran amic meu: "Estem vivint en una República bananera"....i es veritat.