Arrels

L'altre dia llegia la noticia de que l'alcaldesa de Torrent, en el seu mitin politic començava parlant valencià, i desde el públic li deien "Habla en castellano", doncs bé, en compte de donar una raó per parlar en valencià o intentar fer-ho bó d'alguna altra manera, no se li ocurreix res mes que dir lo següent:  "En primer lugar os pido disculpas por si en algún momento me paso al valenciano. Es mi lengua materna y tengo este defecto. Si lo hago ruego que me perdonéis. Me perdonais, me avisais y pasaré rápidamente al castellano. Pero, no me doy cuenta, de verdad". 
Que vos pareix?, Torrent, ahi al costat, que al igual que nosaltres quan ens dius de parlar en castellà les "sabataes" van que es toquen. I no ho dic com a algo criticable, sino tot lo contrari. Tenim el valencia tan arrelat que ens costa no traurel al parlar, i aixó per a nosaltres hi hauria de ser algo de orgull.
Pero no, els valencians no som així, si ens diuen que parlem en castellano, pues a parlar, que aixó dona caché i status. Per favor, el respecte existeix, i si hi ha que parlar a algú un altre idioma per a que t'entenga pues es parla, pero renunciar a lo teu com si estigueres fent algo mal, pues no. Estem perdento tot, les terres es converteixen en finques, les platges en macrourbanitzacions, les muntanyes igual, i la llengua .......a la merda, i perdó.
 S'han perdut les arrels.