D'aquestos ultims volia parlarvos. De tomaca, de pessols o de verdura, per a tots els gustos. Estava buscant per Internet l'origen dels pastissos, i no he pogut traure res en clar. Quasi tots els indicis apunten a que es un menjar tipic dels pobladors moriscos, es a dir que ja fa uns quants anys que estem menjant pastissos.
També tinc entés que son tan tipics de la Setmana Santa per els ingredients que hi porten, ja que en aquestes dates no es podia menjar carn i dic "podia" perque avui en dia crec que aixó no es té tant en compte.
També es curiós aixó de la carn, i la "bula". Que que es la "bula"?. Doncs erà un permís (per dir-ho d'alguna manera) especial del que gaudien els ciutadans de 1ª o "pudientes" que pagaven una quantitat economica a l'esglesia i aquesta es alçava el castic de no poder menjar car durant la Pasqua i ells si que podien menjarne. L'ignorancia i l'abús eren molt grans abans, encara que la resta de gent tenia igual ja que la carn era un producte que no es podien permetre amb tanta facilitat com els rics. D'açó que vos parle no fa tant d'anys, molts dels nostres pares encara ho han conegut.
Doncs bé, ara encara menjem pastissos, no tant per el tema religiós sino com per el tema tradicional o de costum. A quina casa no hi han pastissos avui?. Quasi totes les mares o ueles ens fan unes bandejaes tremendes, que ens fan aburrir els pastissos hasta l'any que vé, (millor, així en una fartà ho fem tot).
Es per aixó que avui m'ha vingut una cosa al cap, i es la següent.
La nostra generació sap fer pastissos?.
No es que m'asuste, ja que sempre hi haura alguna pastisseria que saciarà les nostres ganes de pastissos en el futur, pero es una d'eixes coses, que al contrari que el tema de la "bula" que m'alegra enormement que s'haja abolit, la dels pastissos es una tradició que em sabria molt mal que es perdera.
I jo....sentinto molt no crec que em pose a ensenyarme a fer pastissos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada