Els pagarés. La paraula maleida aquestos temps.
Qui no en ha cobrat algún?
O més bé, a qui no li han donat un per a que el cobrara i després no l'ha pogut cobrar?
Pues bé, es veu que aixó es prou normal avui en dia.
Pues no m'acostumbre. I no m'acostumbre perque trobe que no es moral ni ètic. No es ètic que un treballador acabe una feina i no la cobre, o que li la paguen dos o tres mesos després. No es ètic perque tu no pots fer pagarés quan vas a comprar el menjar al supermercat, ni quan pagues els teus impostos...perdó pero crec que d'aquest tema ja he parlat en un altra entrada anterior. A lo que volia referir-me es a un altra cosa.
I es que, perque no es pot denunciar a una persona que et done un pagaré, si, denunciarla.
I em direu, si que pots, llogues un advocat i el denuncies.
Ok, molt bé, i pague els gastos de l'advocat, que en algun cas poden ser mes cars que el propi pagaré.
No, em refereixc a que es denuncie sense ningún cost. Que es puga anar a qualsevol organisme públic, o inclós al cuartel de la guardia civil i amb el pagaré vençut es puga denunciar al que l'ha emés per impagament.
Se que hi hauràn moltes llagunes i moltes coses que parlar d'aquest tema, pero el que trobe clar es que mentre no es puga actuar amb estos malpagadors hi haurà sempre una part amb desventaja.
I lo trist del cas es que estem acostumbrant-mos a viure així.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada